“garzonades”, la diversitat de casos i imputats no poden tractar-se com a fets aïllats. Analitzats conjuntament, es poden identificar unes característiques transversals. Primer, totes les trames de corrupció investigades giren directa (Gürtel) o indirectament (Millet) a l’entorn del finançament dels partits polítics i a l’immobiliari. Segon, els mecanismes de detecció del frau van funcionar en primera instància, posant de relleu les puntes de l’iceberg. Van fallar estrepitosament en segona instància, ningú va parar esment en investigar o demanar més explicacions a partir de les irregularitats superficials detectades. Tercer, els casos afecten a partits polítics de diferents ideologies i inclús en alguns casos amb associacions entre polítics de diferent adscripció preocupants (Pretòria). Quart, les irregularitats afecten a tots els nivells de l’administració. Cal descartar la hipòtesi de que la corrupció és exclusiva de les administracions locals.

En conseqüència, hem de reconèixer que ens trobem davant d’un problema sistèmic i procedir a l'acció o la reforma. No pot ser que les reaccions es limitin a impresentables amenaces d’“estirar la manta” o a demanar la confiança amb un discurs buit i sense cap mesura concreta. Aquesta reforma ha de defugir la temptació demagògica del “no hi ha un pam de net”, però ha de tenir clar que el sistema polític actual genera incentius per a la corrupció que s’han de solucionar,

Quins són aquests incentius a la corrupció? El subfinançament o manca de diners dels partits polítics, com a resultat de l’excés de la despesa electoral i la despesa corrent. Aquest dèficit porta alguns partits a buscar mecanismes de finançament il·legals o situats en zones grises o a cercar tractes de favor amb empreses regulades.Perquè els partits necessiten més diners? La raó principal rau en que els partits premien la obediència i la mediocritat, pel que inevitablement acaben tenint una “motxilla” de fidels als que cal col·locar d’alguna manera, ja que fora de la política veurien dividits els seus ingressos.

Per a solucionar el desfasament, o bé s’endosa la despesa de sous i salaris a les administracions que es controlen o es munten trames de finançament il·legal per a robar per al partit (Filesa). Un cop ja s’ha robat pel partit, el pas addicional de robar per compte propi és molt petit. El resultat és unes administracions ineficients amb nòmines gegantines i funcions minúscules (Diputacions) i una zona gris d’impunitat que pot amagar tràfic d’influències o enriquiments personals il·legítims.

A aquestes alçades la ciutadania ja no creu en catarsis ni reformes provinents dels mateixos actors polítics que han creat i perpetuat el sistema. Tampoc resulten gaire creïbles totes aquestes noves plataformes electorals que sota la bandera de la regeneració amaguen ambició, personalismes i en alguns casos fins i tot ressentiment. A dia d'avui el ciutadà ha perdut totalment la confiança i no vol sentir cap proposta que provingui de l'estament polític.

Cal doncs prendre les mesures necessàries per recuperar-la. Des d'EI creiem que aquestes mesures passen per un canvi en 3 àmbits: les cúpules dirigents dels partits, el funcionament intern d’aquests i la relació entre partits i ciutadania. Calen nous dirigents preparats i que despertin il·lusió i confiança per la seva participació en àmbits socials de rellevància. Cal aprofundir en la democràcia interna del partits, clarificar el seu finançament i obrir-los a la societat. És el moment de parlar de llistes obertes, de nova llei electoral, de participació ciutadana... tot ha de tenir cabuda en un nou marc de relacions entre la ciutadania i els seus representants. Avui en dia els projectes més ambiciosos a nivell de País els liderà en bona part la societat civil, orfe de referents polítics. En el moment en que la confiança retorni aquests i altres projectes agafaran nova embranzida.

Esquerra Republicana, com a partit que ha accedit a les administracions recentment i que ha impulsat la creació de l’Oficina Antifrau, ha de jugar un paper clau en la solució a aquests problemes promovent mesures concretes que ataquin l’arrel del problema. Esquerra Independentista defensarà i recolzarà qualsevol acció en aquest sentit i les promourà a nivell intern, ens comprometem a lluitar perquè sigui Esquerra qui lideri aquesta revolució democràtica. Si no fem res, estarem permetent el descrèdit de la política i per extensió el de tota la nostra organització com a país. Uns polítics catalans febles i empantanats són la trava principal en el camí cap a la independència.

Esquerra independentista

• © esquerra independentista
• |
• Contacte
• |
• Nota legal
• |
• Disseny Web