Esquerra Independentista Esquerra Republicana de Catalunya Tornar a la plana d'inici

Militants i simpatitzants d'Esquerra

Que torni la il·lusió --

21/10/09

Fa uns anys Esquerra era un partit sinònim de frescor, innovació i credibilitat al món de la política, que tenia un programa clar i treballat que ens servia com a carta de presentació davant de simpatitzats i davant tota la societat catalana. La imatge del partit però ja no és la mateixa, és normal, governar sempre crema aquesta imatge de canvi que en el seu dia va representar Esquerra. Tot i això Esquerra sempre ha donat la imatge de partit integre, es cert que tenim fama d'esbandir els draps bruts als mitjans, però el debat que sempre hi ha hagut ha estat eminentment ideològic, en

que les diferents sensibilitats del partit han confrontat les seves visions públicament donant una imatge de democràcia interna que la major part de partits no tenen.

Durant l'escenificació del relleu com a candidat de la generalitat d'en Josep-Lluís Carod-Rovira per en Joan Puigcercós el partit s'ha trobat en una posició gens desitjable fruit de la mala gestió d'aquest procés per part dels nostres dirigents. El que en teoria hauria d'haver estat la culminació d'un relleu tranquil en la cúpula del partit ha esdevingut, en paraules de la major part dels mitjans de comunicació: una lluita caïnita. Els relleus, les filtracions, les defenses i els atacs per part d'uns i d'altres han fet córrer rius de tinta i la conclusió final a la que han arribat els periodistes, i que han transmès a la població, és que a Esquerra no només hi ha un relleu en el lideratge, sinó que a més hi ha una lluita pel poder i les cadires que quedaran després d'una suposada patacada electoral.

El soroll mediàtic previ al Consell Nacional de Núria ha eclipsat parcialment aquest acte i és en part responsable de la manca de repercussió que finalment ha tingut el discurs d'en Joan Puigcercós com a nou candidat d'Esquerra a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Tot i això hi ha unes paraules que si que han transcendit i que els mitjans han recollit i que la gent ha rebut amb il·lusió: un proper pacte electoral serà supeditat al dret a decidir, al concert econòmic i a no votar de manera diferent a Madrid respecte al que s'ha votat prèviament al parlament. Si aquestes tres premisses us sonen d'alguna cosa pot ser degut a que ja fa temps que des d'Esquerra Independentista són considerades indispensables dins la política de pactes del partit, i que vam reflectir en la ponència política aprovada el passat 20 de juny. Ara bé, poc més de 24 hores després que el president del partit hagués fet unes de les declaracions amb més seny dels últims anys apareix el secretari general en roda de premsa i les matisa (negant-les).

I així és com estem a un any vista (si fa o no fa) de les properes eleccions a la Generalitat. Esquerra no és això. Tenim un any per endavant per treballar junts, per eliminar la imatge de partit d'acomodats en que els seus dirigents lluiten per no caure de les llistes, per apaivagar les crítiques per part d'aquells que en un passat ens havien votat, un any per retornar a la gent la il·lusió.. Recuperem aquestes tres premisses fetes per en Joan Puigcercós al Puigmal, Dret a Decidir, Concert Econòmic i No al Pacte amb Partits de Submissió Espanyola, i revestim-les amb un bon programa que cobreixi totes les problemàtiques socials, infraestructurals, educacionals, etc que té avui per avui Catalunya. És hora de que entre tots oferim al poble català una proposta engrescadora i que dibuixi amb claredat el camí cap allò que a dia d'avui la gent reclama: la Independència.

Esquerra independentista