Així, el model es basarà en el mateix esquema actual de necessitats de despesa que es cobreixen amb els ingressos tributaris ajustats en més o en menys pels mecanismes d’anivellament. L’anterior Fons de Suficiència que tancava el sistema serà substituït ara per dos fons nous: el de Garantia (que assegura que es cobreixen els serveis públics fonamentals) i el de Suficiència Global (que garanteix el finançament de la resta de competències a totes les comunitats). Separació, doncs, dels serveis en els dos tipus que preveu l’Estatut, però cap garantia que això signifiqui més recursos per a Catalunya en els serveis no fonamentals. A més a més, per afegir confusió al model, tindrem un fons nou, el de Convergència, amb dues partides de signe contrari: la de competitivitat per a les comunitats més riques i la de cooperació per a les més pobres. El que es dóna per una banda es treu per l’altra i en el resultat final es torna al punt de partida.

En un sistema així, que garanteix l’statu quo, és a dir, on cap comunitat autònoma pot perdre recursos i totes hi han de guanyar, la millora en el finançament vindrà dels fons addicionals que afegeixi l’Estat al pot comú del finançament autonòmic. Avui sabrem si són els 7.000 milions d’euros insinuats per Solbes, o els 9.000 milions anunciats per Salgado, o els optimistes 12.000 milions que eren l’objectiu mínim del conseller Castells ara fa un any. També sabrem si aquests milions addicionals són per al primer any, o per al darrer, i sabrem si el període d’implantació progressiva del model són els tres anys que preveu l’Estatut o bé els quatre o cinc que s’insinuen aquests darrers dies. A Catalunya li tocarà un bocí important d’aquests fons addicionals, però molt lluny de les xifres mínimes de la Cambra de Comerç, de CiU, d’ERC i de tots aquells que han gosat marcar una línia vermella clara. La meva previsió és que la xifra, sense fer tripijocs, estarà força per sota dels 2.000 milions d’euros.

Per maquillar la xifra que s’anunciarà al sofert públic català, que espera expectant (o fastiguejat?) el desenllaç d’aquesta funció, s’anuncien uns fons a banda del model de finançament per finançar algunes competències específiques (Mossos, presons, etc.). Aquests fons sembla que són el darrer conill que Zapatero ha tret del barret. Uns fons que s’anunciaran ara des de la Generalitat a so de bombo i platerets, que no tindran un blindatge en la LOFCA, i que qualsevol govern de torn podrà alterar o eliminar via pressupostos de l’Estat.

Finalment, amb el model i les xifres que hi ha sobre la taula no es complirà el principi d’ordinalitat. És a dir, que Catalunya, que és la tercera comunitat en recaptació per càpita de tributs cedits i en canvi ha ocupat els darrers anys el desè o l’onzè lloc en recursos per càpita del finançament autonòmic, no serà la tercera en finançament per càpita. Ni tan sols es complirà l’objectiu de quedar cinc punts per sobre respecte a la mitjana estatal. El que sí que hi haurà és una promesa de Zapatero complerta, potser la primera del seu mandat: l’Estat retindrà més del 50% de la despesa pública.

Esquerra Independentista

• © esquerra independentista
• |
• Contacte
• |
• Nota legal
• |
• Disseny Web