I és que no s'ha assolit cap dels objectius nacionals que s'han anat plantejant com a “prova del cotó” per veure com evoluciona el PSC en quant a consciència nacional. L'Estatut va ser trinxat pels seus teòrics socis de Madrid (amb l'inestimable ajut de CiU, per descomptat). La normalització lingüística, lluny de consolidar-se, ha rebut subtils però ferotges atacs del govern “amic” del PSOE en forma de terceres hores de castellà que, es digui el que es digui, s'estan començant a aplicar a moltes aules segons denuncien els mateixos professors. El model de finançament penja d'un fil. I així successivament.

Tot plegat ens ha de portar a preguntar-nos si no són ells els qui han estirat ERC cap a postulats i actituds que fa poc menys de cinc anys eren impensables en aquest històric partit. Si més no, així semblen haver-ho interpretat els centenars de milers de persones que ens han anat deixant de votar. Definitivament, governar amb el PSC és com dormir amb l'enemic: pot ser divertit durant una nit, però a la llarga acaba sent un desastre.

Si volem aconseguir l'objectiu que Joan Puigcercós ha fixat per aquest partit, si de debò volem esdevenir el partit majoritari del centreesquerra català per tal de dur aquest país cap a la independència i la justícia social, aleshores només ho podem fer sobre la base de la denúncia constant contra el doble llenguatge, les mentides i les renúncies del PSC. Hem de fer que es visualitzi el PSC com el que és: com un enemic de l'esquerra independentista. I difícilment aconseguirem aquesta fita si, finalment, hem de defensar la seva acció de govern perquè resulta que també és la nostra.

Esquerra Independentista

• © esquerra independentista
• |
• Contacte
• |
• Nota legal
• |
• Disseny Web