Mossos d'Esquadra que donen la mesura del fracàs de l'acció política del conseller Joan Saura, al qual no li queda una altra sortida honrosa que no sigui la dimissió.

Però a banda de la ineludible condemna a les injustificables càrregues policials contra una manifestació pacífica i desarmada, cal plantejar-se si el Pla de Bolonya és l'únic factor que explica el fort descontentament del jovent estudiantil d'aquest país. Al cap i a la fi, altres moviments de protesta estudiantils (el que es va generar contra la LOU, per exemple) no han arribat mai als nivells d'intensitat que està agafant el moviment anti-Bolonya al nostre país, sense parangó a cap altre racó d'Europa. I és que l'horitzó de crisi que estem vivint deixa pocs espais de futur pels joves que no siguin els de la protesta i la lluita.

La crisi financera mundial ha despullat definitivament les misèries del sistema capitalista neoliberal. Grans corporacions, bancs i altres actors del circ financer es veuen en aquests moments abocats al precipici per la seva pròpia golafreria de beneficis. El pitjor de tot és que amb ells arrosseguen la resta de l'economia, afectant de manera descarnada les classes menys afavorides. Si amb això no n'hi hagués prou, per evitar mals majors, els estats es veuen obligats a desembutxacar grans quantitats de diners en plans de rescat financers sense, en canvi, proposar cap reforma del sistema que permeti evitar nous abusos en el futur.
D'aquesta manera, si des de fa anys el neoliberalisme venia abocant el món a la injustícia en moltes de les seves conseqüències (desequilibri nord/sud, degradació del medi ambient, retrocés en els drets socials dels i les treballadores) ara a més resulta que es fagocita a si mateix.

A més, a nivell de país la gent jove no té motius per la confiança en el futur. Cada cop és més evident que la dinàmica de partits no permet avançar en la construcció d'una societat més justa, socialment, i més lliure, nacionalment. El procés de negociació de l'Estatut de Catalunya i l'actual del sistema de finançament són la prova definitiva que l'Estat Espanyol no es pot reformar.
Davant d'aquesta situació, el referent que hauria d'encapçalar la crítica i el combat a l'statu quo actual plantejant un conflicte pacífic amb l'estat, Esquerra Republicana de Catalunya, està emboirat i sense rumb.

Amb aquest panorama sobre la taula els estudiants ja no confien en el futur que aquesta societat els vol vendre. Per ells és el moment de plantejar noves idees, de protestar i de dir "prou!" I com ja ha passat en altres moments històrics, aquí i en d'altres indrets, el moviment estudiantil és la punta de llança d'aquest descontentatment al qual, en el futur, es poden unir d'altres actors de la nostra societat.

Així, doncs, des del punt de vista de partit, Esquerra ha de ser el referent de canvi real per la nostra societat. En aquest sentit, no s'hi val a practicar la política de l'estruç apuntalant governs de partits clarament espanyolistes. El que cal és recollir el guant que els estudiants estan llançant i fer propostes valentes i engrescadores, per tal que les noves generacions puguin veure el seu futur amb renovada il·lusió. I en aquest sentit, sap greu dir-ho, l'actitud del màxim responsable d'Universitats a la Generalitat, un bon company de partit com és Josep Huguet, deixa molt a desitjar.

Esquerra Independentista

• © esquerra independentista
• |
• Contacte
• |
• Nota legal
• |
• Disseny Web