Pel que fa al model que es desprèn de l’acord aprovat, el seu esquelet bàsic és el presentat per Solbes el desembre. Així, els serveis finançats es separen en dos, els fonamentals de l’Estat del Benestar, i les altres competències, però l’anivellament serà total i no parcial, atès que hi haurà dos fons de tancament: el de transferència de garantia i el de suficiència global que podran ser tant positius com negatius. A banda, s’afegeixen dos fons nous, el de competitivitat (per compensar a les comunitats que quedin per sota de la mitjana en recursos per habitant ajustat) i el de cooperació (per les més pobres i per les menys poblades). Per distribuir el fons de garantia de serveis fonamentals, s’ajusta la població amb variables com la superfície, dispersió, insularitat, població protegida, població major de 65 anys i menor de 16 anys. Aquestes ponderacions ajusten lleugerament a la baixa el pes poblacional de Catalunya, mentre que les ponderacions previstes a l’Estatut (immigració, costos diferencials, dimensió dels nuclis urbans) l’haguessin ajustat a l’alça.

Pel que fa a les xifres, el conseller Castells ha previst una millora del finançament de 2.151 milions d’euros pel 2009. Aquesta xifra suma tres conceptes diferents: 1.595 milions previstos pel canvi de model, 121 com a nous recursos tributaris per l’increment dels impostos del tabac i els hidrocaburs, i 435 per finançar les competències de mossos, presons, transport metropolità i rodalies, que s’incorporarien al finançament autonòmic. Aquestes xifres generen alguns dubtes raonables. Pel que fa als nous recursos tributaris, tècnicament no és correcte incloure’ls com una millora del finançament. Pel que fa als 1.595 milions, el document Salgado en garanteix uns 1.000 pel repartiment dels fons addicionals però la resta depèn de com es doti i es reparteixi el fons de competitivitat i la dotació per política lingüística. I finalment, els fons per competències específiques no estan escrits enlloc, i algunes competències com rodalies encara no estan traspassades. Caldrà esperar als Pressupostos Generals de l’Estat per veure-ho.

En definitiva, un model, que tot i que corregeix la degradació de l’anterior model pels canvis poblacionals, no representa un avenç substancial i no reduirà significativament el dèficit fiscal de Catalunya que el 2009 pot superar els 21.000 milions d’euros.

Elisenda Paluzie

Informa: www.avui.cat

• © esquerra independentista
• |
• Contacte
• |
• Nota legal
• |
• Disseny Web